Maria Montessori

Va néixer l’any 1870 a Itàlia. La seva actitud transgressora li va ser la primera dona admesa a la facultat de medicina de Roma. Va ser allà on va començar a interessar-se pels infants. Creant una pedagogia basada en la llibertat dels infants, on cadascú aprèn al seu ritme.

La pedagogia Montessori es basa en l’observació. L’escola està preparada per ambients significatius que inviten als nens i nenes a participar on les educadores (guies) observen i intervenen el mínim possible. Els infants aprenen per la seva pròpia voluntat, sense que l’adult li digui res. És molt important donar autonomia a l’infant en un espai de llibertat i responsabilitat. La llibertar té uns límits que es basen en el principi de que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre.

Per tant, l’error és considerat una oportunitat per aprendre i l’important no és el resultat sinó el camí que segueix l’infant per aprendre.

“La major senyal d’èxit d’un educador és poder dir: ara els nens i nenes treballen com si jo no hi fos”

Actualment estem cursant formació en lnternational Montessori Institute, ja que volem arribar a ser una escola Montessori acreditada.

La major senyal d’èxit d’un educador és poder dir: ara els nens i nenes treballen com si jo no hi fos

Escoles de Reggio Emilia (Loris Malagazzi)

L’experiencia eduactiva Reggio Emilia neix el 1946 al nort d’Itàlia. On l’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge, l’educador té un paper col•laborador, investigador i guia, on l’espai té un paper molt important i està construït amb molta cura i les famílies formen part de l’escola.

Les mestres són com a exploradors que utilitzen brúixoles i mapes. I, com els exploradors, saben on està la meta (els objectius, el currículum). Saben quines són les metes, però saben que les metes canvien cada any, perquè el terreny, el clima, les estacions i els nens són diferents. Les destinacions, els objectius, són importants i no els hem de perdre de vista, però més important és saber com i per què volem aconseguir aquests objectius

Loris Magaluzzi

Emmi Pikler

Emmi Pikler (1902-1984) va ser una pediatra austríaca que va aportar el seu mètode d’aprenentatge: “Moure’s en llibertat

Es tracta bàsicament a deixar al nen en completa llibertat per moure’s comptant amb tots aquells recursos i espais necessaris que permeti el seu moviment. Defensa que el nen aprèn sol les diferents postures que ha d’adoptar, aprèn sol a asseure’s i a caminar encara que no se li porti de la mà ni se li inciti a això.

El nen, en sentir-se lliure, es mostra amb una actitud més positiva, més activa i interessada que li portarà a aprendre els moviments a partir de la seva pròpia acció i autonomia. El desenvolupament motor es realitzarà d’aquesta forma d’una manera totalment espontània, mitjançant la seva pròpia activitat autònoma.

L’essencial és que l’infant descobreixi les coses per ell mateix. Tot el que obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un saber molt diferent d’aquell que aconsegueix quan se li donen les respostes.

Emmi Pikler